Són tan evidents les traves que troben molts immigrants que acudeixen a inscriure's a l'Oficina de Cens Electoral, que les seves causes ja semblen sospitoses. Començant pel nivell d'informació, que ha estat pràcticament nul a través dels mitjans de comunicació generalistes. Bona part dels immigrants residents a Espanya encara no s'ha assabentat del dret al vot, i molt menys, de qui poden exercir-lo. Malgrat tot, des d'Unió Democràtica de Catalunya estem fent una gran campanya d'informació personalitzada, cridant a les persones, per correu electrònic i visitant diversos comerços on hi ha flux d'immigrants. No són pocs els ciutadans estrangers que compleixen amb els requisits però que no van rebre la carta d'inscripció en el seu domicili. Molts d'ells es quedaran sense votar perquè les comissaries estan trigant setmanes a emetre el certificat d'antiguitat de residència, requisit indispensable per inscriure's al cens electoral. A més d'això, els interessats no només han d'acudir a dues dependències sinó pagar una taxa de 6,8 euros. Pagar per votar. I si a això li sumem el fet que el termini d'inscripció, ja de per si curt, coincidia amb les festes nadalenques, advertim que els obstacles són evidents. Em pregunto si darrere d'aquestes circumstàncies no s'amaga una intenció per part del Govern, la d'evitar que els estrangers, principals afectats amb la crisi econòmica, votin en massa. O dit d'una altra manera, amb el refranyer popular a la mà, el PSOE va matar el tigre i el va tenir por al cuir. 

Publicat al setmanari SI SE PUEDE, el dissabte 15 de Gener del 2010.

Antonio Gómez

Read Users' Comments ( 0 )

El Nadal és per una banda una celebració religiosa, però també és l'època de l'any, que deixem una mica de banda les preocupacions quotidianes, per revifar l'esperit de solidaritat, de renéixer en les bones accions, i fer arribar als nostres amics, familiars i coneguts, els nostres millors desitjos d'amor i pau.

Que predomini l'amor en els nostres cors i que continuïn així per a la resta de l'any nou, perquè així cada un de nosaltres, contribuïm a tenir un món millor.

Bon Nadal i Proper Any 2011!

Read Users' Comments ( 0 )

Sempre apareix algú que et diu: “per què votar?” A tots els que van arribar a aquest
país, des d'altres racons del món, jo els dic: no fem res només queixant-nos. Cal
involucrar-se i dir el que es pensa. Ara podran fer-lo per primera vegada els immigrants
procedents de Bolívia, Xile, Colòmbia, Equador, Noruega, Nova Zelanda, Paraguai
i Perú, amb almenys cinc anys de residència legal a Espanya. Amb els acords de
reciprocitat, ratificats per Espanya, poden participar en els comicis locals de maig de
2011. Però també penso en tots aquells que ja tenen arrels definitives en aquesta terra i
que han adoptat la nacionalitat espanyola.

No és possible quedar-se a casa de braços creuats amb la que està caient. Moltes
vegades els ciutadans deixen de votar perquè no se senten identificats amb les propostes
dels diferents partits. Això només beneficia a les formacions minoritàries, que en la
majoria dels casos tenen plantejaments radicals. Si les coses van malament cal intentar
canviar-les. I si l'alcalde de la teva localitat fa bé les coses, doncs cal donar-li suport per
a que continuï. El vot és la millor manera de donar la teva opinió. Votar és un dret i un
deure.

En alguns països llatinoamericans la democràcia encara necessita madurar molt, a pesar
de ser més antiga que l'espanyola. D'altra banda, aquí s'han donat grans passos en només
tres dècades. La llei electoral té molt control sobre els pressupostos i les donacions
als partits. Però no és així en tot el món. Quina és la decepció que porten en el seu
equipatge els immigrants? La causada per la corrupció estesa, on és comú dir en les
converses íntimes, que la fi justifica els mitjans.

És cert que el món associatiu té moltes limitacions de recursos per fer millor la seva
labor de conscienciar als nouvinguts de participar en les eleccions. D'altra banda,
aquella desafecció heretada del país d'origen, la duen en l’ADN de la seva cultura
política els dirigents d'aquestes mateixes associacions. Hi ha casos extrems puntuals,
en els quals certes entitats acaben assumint la identitat d'un partit específic. Això crea
un gran descrèdit cap a l'associació o la federació en qüestió. Els partits que tracten
d'ensenyorir-se de les entitats creades pels immigrants, els fan un flac favor als seus
membres.

Des de l'Associació de Professionals Dominicans a Catalunya (Aprodocat), hem
intentat crear consciència en la mesura del possible, sobre el procés de votació dels
nous catalans. Els nostres estatuts són molt clars i ens defineixen com una associació
apolítica. En aquest sentit, la directiva i els seus membres són molt estrictes. Això ens
obliga a informar, sense demanar el vot per ningú, sobre la importància d'inscriure's
en el Cens Electoral per a les eleccions municipals. Aquest registre estarà obert per als
estrangers del 1 de desembre al 15 de gener de 2011. Només és necessari acudir amb el
document d'identitat a les oficines de l'ajuntament on es troba inscrit el ciutadà. Perquè
en la vida ningú ens regala res. Així que hem de votar i demostrar que som una força
latent que ha de ser presa en compte.

Read Users' Comments ( 0 )

Felicitats Núria de Gispert

És evident el canvi que s'està visualitzant a la política catalana des de les eleccions passades del 28 de novembre, on una gran majoria de l'electorat ha confiat en 

el Sr. Artur Mas i en Convergència i Unió (CiU) per a la reconducció del futur de Catalunya .

Foto: Web CIU

Moltes felicitats a la Núria de Gispert i Català, 

que és la primera dona a convertirse en presidenta 

en la història del Parlament Català. Excel·lent dona 

amb valors extraordinaris, exemple de superació, 

militant d'Unió Democràtica de Catalunya des de 1986 

i membre de la federació de Convergència i Unió, 

prestigiosa jurista, va ser consellera de justícia entre el 1995 i el 2001, 

consellera de Governació entre 2001 i 2002, 

com també titular de justícia d'Interior entre 2002 i 2003.

Foto: Web Parlament Català

.

Read Users' Comments ( 1 )

El proper 28 de Novembre Catalunya té una cita política  de vital importància. Els ciutadans d’aquesta Comunitat Autònoma escolliran als 135 Diputats que legislaran durant els propers quatre anys des del Parlament. L’immigració ha estat durant aquesta campanya el centre del debat. Més enllà de les simples propostes electoralistes, algunes ratllant la xenofòbia, que certs partits polítics esbossen per aquestes dates, amb l’únic fi d’esgarrapar uns quants vots, preocupa l’escàs percentatge representatiu els estrangers a les llistes electorals.
Segons les últimes dades demogràfiques aportats per la Secretaria d?immigració de la Generalitat de Catalunya, en aquesta Comunitat Autònoma resideixen 1.241.522 estrangers, representen més del 16% de la població total. No obstant això, amb un pes de semblant magnitud, només 20 dels 3.882 inscrits com a candidats a ocupar una curul al Parlament són de procedència estrangera. No oblidem que d’aquests 20 aspirants, només uns quatre conten amb veritables possibilitats de ser escollits. Una representació que trasllueix l’escàs pes polític dels immigrants com a líders d’opinió.
Som conscients que a l’hora d’incloure un candidat a  les seves llistes electorals, als partits deuen prevaler  altres raons abans que la procedència. Al meu entendre un candidat nouvingut deu demostrar la seva convicció política durant un cert temps a l’institució, per evitar recels entre els militants més antics; deu treballar molt durament de forma permanent en el projecte, més enllà del període electoral. I per sobre de tot, assumir en gran mesura l’ideolgia, pensaments i valors del seu partit polític. Tot això estem fent a UDC des de l’arribada de Guillermo Angeles com a secretari d’immigració al 2008.
Tanmateix,les mateixes agrupacions deuen accelerar el procés de participació estrangera dintre del seu moviment. De no fer-ho, es corre el risc de generar la fundació de partits polítics la qual l’única ideologia sigui la procedència dels ciutadans, un fet que atemptaria contra l’integració. No seria una novetat. Recordem que per les primeres eleccions parlamentaries a Catalunya, una vegada sepultada la dictadura, el Partit Andalusista, que basava el seu electorat en els immigrants andalusos, varen obtenir poc més de 71.000 vots, els quals els hi van valer dos escanys. Y encara que no va repetir el curul en les posteriors eleccions, per aquella època va causar certa preocupació entre bona part de la societat catalana, perquè el fet que una agrupació que es ven com salvadora dels estrangers arrossegui un nombre significatiu d’electors que cap partit vetlla de manera correcta pels interessos d’aquests ciutadans.
La reduïda presència d’estrangers a les llistes electorals no només es deu a la poca apertura dels partits polítics. Tinguem en compte que en moltes ocasions els ous ciutadans procedeixen de països en els quals la classe política es vista com una gossada de depredadors que trepan - la majoria de las vegades sense escrúpols- sobre les branques dels aparells governamentals per buidar les arques de l’Estat. I per això els seus ciutadans es mostren recelosos capa a la cosa política. Però els nous catalans devem fer un esforç per participar a diferents àmbits socials, en els plens dels ajuntaments, a les xerrades ofertes per líders nacionals i locals; devem involucrar-nos més a les tasques públiques, perque aquí vivim, molts de nosaltres hem decidit arrelar-nos en aquestes terres, pertanyem a aquesta societat, i com a tal ajudem a edificar-la, però no només amb les nostres mans, sinó també  amb les nostres idees.
Quan vaig arribar a Catalunya solia seguir els debats al Congrés dels Diputats. Em semblava un circ amb els continus atacs al president Zapatero i les crítiques poc constructives del Rajoy. Jo venia de la República Dominicana, amb un sistema totalment presidencialista, on això no és comú. Així que un dia vaig veure en Duran i Lleida, el vaig trobar com una persona equànime, responsable, educada i amb les idees molt clares del que deu ser Catalunya i Espanya. Em vaig identificar amb la història del seu partit, que des de 1931 defensa l’humanisme, refusa l’individualisme segregacionista, en contra de tota explotació de l’home, i creu en la família com a nucli indispensable de la societat.
La Federació Convergència i Unió, de la qual forma part el meu partit, proposa com a president de la Generalitat a Artur Mas. Aquesta persona representa l’autèntic canvi. Perquè el que és bo per Catalunya, es bo per tots els que vivim en ella.

Read Users' Comments ( 0 )

Antonio Gómez: "Presidente de la Asociación de Profesionales Dominicanos de Catalunya."

Read Users' Comments ( 0 )

Read Users' Comments ( 0 )